Ryûnosuke Akutagawa (1892-1927) és considerat el millor contista del Japó modern. Amb una infància marcada per la bogeria de la seva mare, es va refugiar ben aviat en la lectura, la qual cosa li va permetre conèixer de primera mà els clàssics xinesos i japonesos, així com els autors occidentals, d’entre els quals admirava Baudelaire, Poe, Strindberg, Tolstoi o Wilde. Va produir febrilment un centenar llarg de contes i relats breus amb els quals va explorar el cantó més fosc i més contradictori de la condició humana. Gràcies al seu domini estilístic i al seu coneixement de la psicologia, es va establir com una figura literària de primer ordre que va ser capaç d’insuflar aires nous a les lletres nipones, tant amb els contes que va ambientar en l’època clàssica com amb els que va situar en un entorn modern i urbà.
Per
bé que els amants del cinema poden conèixer aquest relat —Akira Kurosawa va prendre'n el nom i l’argument d’un altre (Dins un bosquet de bambú) per filmar Rashômon i guanyar el Lleó d’Or del Festival de Venècia i l’Oscar a la millor
pel·lícula estrangera—, per a la resta de mortals, Ryûnosuke Akutagawa
és un perfecte desconegut. Bé, mentida. Si anem al Japó
descobrirem que aquest autor és considerat entre els
millors narradors del segle XX, el més indiscutible.
